Relats per St Jordi

De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes serà mentides, les altres seran veritats… Hi havia una vegada una colla castellera que no es volia perdre una diada. Si per St Jordi no podem fer castells, escriurem! I rondalla ve, rondalla va, els castellers Martinets van deixar volar la seva creativitat.

Vam organitzar un concurs literari, de format lliure i com a tema principal l’amor en totes les seves versions. Durant la passada setmana es van rebre els relats, i el dimarts 27 d’abril el jurat feia públic els noms dels guanyadors:

 En la categoria d’adults, Oriol Ruíz Calonge amb el seu relat On és la mare?.

I en la categoria infantil, Aitana Viu Guilabert, la grallera més jove de la colla, amb el seu relat Un cap ple de màgia.

Per fer poble, els guanyadors tindran un premi de 75€ per comprar en botigues del poble, llibres, joguines o restauració. Moltes felicitats companys i enhorabona, que ho gaudiu!

I conte contat, conte acabat! Tot això és tan veritat que potser mai no ha passat”

Laura Guilabert

Assemblea Temporada 2021

El passat dimecres, 14 d’abril, els Martinets vam celebrar l’assemblea ordinària d’aquest 2021. Normalment celebrada al febrer, dóna el tret de sortida a la nova temporada castellera, però la pandèmia ens condiciona i ens ha obligat a retardar-la. Malgrat tot, i que l’assistència no va ser gran, hem aconseguit reunir-nos, seguint totes les mesures de seguretat establertes, i hem pogut compartir els dubtes, les inquietuds i totes les incerteses que aquesta temporada ens planteja. Es va sentir la preocupació, però també les ganes de lluitar i de rependre l’activitat.

La colla va aprovar el projecte presentat per l’equip directiu, continuant aquesta temporada  Alejandro López com a President (al centre de l’imatge); Jordi Rodríguez com a Sots-president (a la dreta de la taula) i Eloi Rifà com a Cap de colla (a l’esquerra). Aquest any també serà difícil, i l’objectiu principal, tal com va explicar l’Eloi, es clar per a tots: fer colla. Serà poc a poc i segons ens deixin, pero serà. Recuperar-nos i retrobar-nos en tota mena d’activitats, primer de caire social i després en entrenaments individuals i en petits grups bombolla.

Les entitats culturals estem passant una difícil situació i necessitem tot el recolzament de les institucions i de l’Ajuntament per fer-ho possible.

Laura Guilabert

Estudi científic covid-19 i castells

Aquest març, el Departament de Cultura de la Generalitat anunciava un estudi per a la represa de l’activitat al món casteller, una prova pilot per saber el grau d’infecció davant una possible temporada castellera.

 Aquesta és una proposta de la Coordinadora castellera, que treballa des del desembre amb investigadors de la URV, encarregats de realitzar l’estudi científic.

La finalitat, pel dir. científic i mèdic de la CCCC, és saber el grau d’incidència de contagi en les colles i demostrar que l’activitat castellera, amb totes les mesures, no augmenta el risc de contagi en comparació a l’activitat quotidiana. Es faran sis sessions/assajos d’una hora de duració durant sis setmanes, amb un mínim de 450 castelleres i castelleres, quedant excloses les persones de risc i els majors de 65 anys. Els grups seran estables i hauran de fer-se una prova d’antígens abans de l’assaig, que complirà totes les mesures de seguretat. Per a la CCCC, és imprescindible el vist i plau del Procicat al seu protocol de seguretat, que estarà llest a finals de mes.

Totes les parts estan molt interessades en començar el projecte, que més enllà del món casteller, serà el primer estudi sobre covid-19 a nivell poblacional amb diferents grups d’edat.

 Laura Guilabert

Jornades castelleres

Els Martinets estem assistint a diferents xerrades i jornades de treball que, de forma virtual, està organitzant la Coordinadora Castellera. Una bona manera d’estar informats i connectats amb la resta de colles.

 

Marta Ortiz, Cap de seguretat de la nostra colla, assistí el 27 de febrer a la XXV Jornada de prevenció de lesions. Diferents autoritats sanitàries van explicar i van resoldre dubtes sobre els protocols de tornada a la nostra activitat; les vacunes; les seqüeles del virus i la possible necessitat de realitzar estudis cardiològics per rependre l’activitat; i els testos d’antígens, quedant encara dubtes sobre la seva viabilitat pràctica i econòmica.

El mateix dia es celebrà la I Jornada de formació musical, a la que va assistir Imma Jornet, Cap de músics de la colla. Es va xerrar sobre el repertori casteller i es va aprofundir en aspectes com el bon ús i manteniment de la gralla i el timbal.

El 18 de març, el nostre Cap de colla, Eloi Rifà, ens representava a la VIII Jornada de gestió, dirigida als equips directius de les colles. Una xerrada dinàmica sobre com mantenir el lideratge i la cohesió de grup en temps de covid. Es van posar en comú moltes idees i propostes que, per desgràcia, queden a l’espera de poder reunir-nos més de sis persones.

Laura Guilabert

Donem pit i fem pinya!

Hem dedicat el mes de març a la dona, en concret a les dones castelleres de Cerdanyola. Com a cloenda, avui volem compartir amb vosaltres aquesta preciosa imatge. La nostra companya, Tània Salvador, donant pit al seu petit Andrea.

L’imatge ha format part de la campanya que el Banc de Llet ha publicat a les seves xarxes socials, per celebrar el dia de la dona, “dona pit i fem pinya!”. Enguany han volgut col·laborar amb les dones castelleres que estan en període de lactància, dones acostumades a “donar pit”, tant a la pinya d’un castell com ara als seus nadons. A la bonica iniciativa s’han afegit més de 60 mares de més de 25 colles de tota Catalunya, fent pinya i donant visibilitat a la extraordinària labor que fa el Banc de Llet Materna. Des de fa deu anys construeixen un castell, de mares que donen i nadons que reben, gràcies al qual ajuden a molts infants prematurs extrems a sobreviure. Una gran família de mares que ajuden a altres mares i de germans de llet, com es feia abans.

Com ens diuen, “la lactància materna és un actiu universal i es pot compartir!”. Si podeu, doneu llet i feu pinya amb ells/es!

Laura Guilabert

Som castelleres (3)

Acabem les entrevistes a dones castelleres, que podeu llegir íntegres a les nostres xarxes socials, amb dues veteranes de la colla:

Iris Barbé desitjava ser castellera, i des de 2005 és difícil no veure-la al tronc dels nostres castells. També té una relació molt especial amb la canalla, de la que ha sigut Cap, càrrec amb el que s’ha sentit molt valorada. Ens explica que “la dona és més que necessària al món casteller: tècnicament ocupen llocs ideals tan a la pinya com al tronc (valentes, suaus pujant i lleugeres als pisos superiors; altes i robustes al segon pis) i aporten un component social molt bo a la colla, alegria, idees, solucions… A la fi, l’important no és el sexe, sinó l’habilitat i les ganes de gaudir dels castells i la colla.”

Laia Comas ha crescut amb la colla i la colla amb ella. Més de 20 anys d’experiències i experiència, que l’han portat a ser la primera dona Cap de colla de Cerdanyola. Dels començaments recorda un increïble equip de canalla que els motivava sense cap discriminació. “A l’història de la nostra colla, la dona sempre ha estat molt valorada i ha tingut un paper molt actiu i rellevant, tant a l’estructura del castell com a l’organització de la colla.” Per a ella, som un bon exemple de com “sense les dones l’evolució del món casteller no hagués estat possible, tant a nivell tècnic com de les organitzacions.”

Laura Guilabert

Som castelleres (2)

Continuem coneixent a castelleres de Cerdanyola i parlant amb elles del paper de la dona al món casteller:

Begoña Pinillos i la seva filla Àurea van arribar al 2019 des dels Castellers de Terrassa. Agulla i lateral a la pinya, fruit de la seva experiència i implicació s’ha estrenat també de segona i s’ha incorporat a l’equip tècnic de pinyes a la temporada 2020. Ens fa sentir orgulloses de portar la camisa verda quan diu: “a la colla dels Martinets es compta amb tothom, sigui home o dona.”

 

La colla ha vist créixer a Julieta Vera. D’acotxadora als 3 anys a peça fonamental dels nostres troncs. 17 anys d’experiència, esforç i compromís l’han portat a col·laborar amb els equips tècnics de canalla i de troncs. Diu que a la colla ha aprè!s valors com la superació i el treball en equip i que “les castelleres trenquem amb l’estereotip de debilitat i vulnerabilitat atribuït a la dona i aportem nous punts de vista, esforç, constància i lluita.”

Els Martinets podem pressumir de tenir un gran grup de músiques (terme sovint masculinitzat) i Sílvia Tena forma part com a grallera des de 2017. “És molt gratificant ser grallera en aquesta colla, tothom valora l’esforç i la feina feta.” Ens diu que “la dona ha fet una gran aportació a nivell social i comunicatiu al món casteller, a més d’afavorir la lleugeresa i la tècnica dels castells.”

Laura Guilabert

SOM CASTELLERES! (1)

Si voleu descobrir el paper de la dona al món casteller i com estan de valorades a la nostra colla, us convidem a llegir, a les nostres xarxes socials, les entrevistes a vuit Martinetes que són un bon exemple.

Com la Marina Oliver, una de les nostres mallorquines, que desconeixia els castells fa tres anys. Ara, de crossa o a l’últim cordó, sempre fa pinya i té la responsabilitat de formar part de l’equip de canalla. “La dona posa seny al món casteller i demostra força i valor en tot el que es proposa. A la colla estem presents a tota l’organització, per a nosaltres res és impossible.”

L’Anna Fdez, novell al 2019, amb molta motivació ha ocupat diferents posicions a la pinya, s’ha estrenat de segona al tronc, ha col·laborat amb la canalla i ara pertany a l’equip de l’àrea social de la colla. “Les castelleres donem visibilització a la dona i aportem la lluita per tot el que queda per aconseguir i la superació per tot el viscut.”

Mònica de la Parte, que acompanyava a la seva filla Carmina als assajos i vuit anys després és una de les nostres crosses més experimentades. Col·labora a la paradeta, a la barra del local i és un pilar de la nostra família. “Amb la dona és possible fer castells de més alçada i amb la nostra decisió ho aconseguim tot, a la nostra colla des d’anxeneta a Cap de colla, som imparables!.”

Laura Guilabert

Recordem la Diada del Local

Comença el mes de març, mes en el que els Castellers de Cerdanyola celebrem la Diada del local, la primera del nostre calendari. Una oportunitat única per a que tot el poble es pugui apropar a conèixer el nostre local d’assaig i gaudir d’un dia de castells i de festa. Malauradament, aquest serà el segon any sense celebrar-la. El nostre local del carrer del Remei 15 espera en silenci.

Recordem ara l’última diada, la del 2019. A la foto (del company Jose Cadenas), podeu veure una bonica estampa d’aquell dia. A la placeta del davant de la porta del local, plena a vessar, els pilars de les tres colles participants s’aixecaven alhora. Estàvem acompanyats en aquella ocasió pels Castellers d’Esplugues i els Castellers d’Esparraguera. Amb ells vam compartir xocolata, actuació, sopar i festa, en un ambient de veritable germanor. Moments de canalla jugant junta, de pinyes ajudant-se, de “remull de novells” que s’estrenaven i de celebració plegats… Moments que representen els autèntics valors castellers i que ara tant trobem a faltar.

Laura Guilabert

230 anys de castells

 

Aprofitem aquest aniversari per parlar-vos de l’interessant origen dels castells. La muixeranga del País València es va estendre pel sud de Catalunya i va esdevenir Ball de Valencians, balls religiosos acabats amb una “torreta” humana. El filòleg Jordi Bertran, al llibre “Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans”, destaca que la 1a actuació d’un Ball de Valencians a Catalunya va ser a Tarragona al 1692.

Aquestes actuacions van tenir molta repercussió i es van iniciar tals rivalitats que les autoritats les van deslligar del component religiós. Les torretes van agafar protagonisme en detriment del ball i van guanyar alçada gràcies a la incorporació de la canalla. Així, el públic va començar a dir-los castells.

El primer castell documentat és de 1770 i el va fer el Ball de Valencians del Catllar a l’Arboç. I el primer document on apareix la paraula castells el va trobar l’historiador Àlex Cervelló, investigant per al seu llibre “Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls “. Està datat al febrer de 1791 i consta un pagament als “Nois dels Castells”, que havien actuat a les festes de la Candela. Així, el món casteller celebra aquest mes els 230 anys de la 1a actuació castellera.

Laura Guilabert