Com en qualsevol altre àmbit de la nostra societat, l’entrada de les dones al món casteller es va fer esperar. Fora d’excepcions com Aurora Batet cap al 1950, considerada la primera dona castellera.
Al 1970 ja podíem veure nenes al pom de dalt, però vam haver d’esperar als 80 per veure normalitzada la figura de la dona castellera. A les colles antigues els 
va costar més, i mentres votaven si era adient donar la camisa a una dona o que pugessin a l’autobús amb els homes, les noves colles van fer la transformació més ràpida. Bordegassos i Barcelona van ser pioners en incorporar a les dones en diferents posicions del castell. Però van ser els Minyons de Terrassa els que van comptar amb la dona de forma igualitària des de la seva fundació.
L’entrada de la dona al món casteller va suposar un gran salt quantitatiu i qualitatiu. L’aportació a nivell del teixit social de les colles i del perfeccionament tècnic, han possibilitat l’evolució cap als castells de 9 i 10 pisos que ara veiem.
La colla dels Martinets, va ser fundada per la motivació de dos noies, tenim dones a la junta directiva, a la tècnica, hem tingut una dona cap de colla i estem en gairebé totes les posicions del castell. Som castelleres!!
Laura Guilabert