Originari de la indumentària del ball de valencians, el mocador casteller és gran, triangular, vermell i amb punts blancs. Ocasionalment pot ser d’altres colors, com el rosa que vam lluir els Martinets a la diada contra el càncer, el verd que porten alguns dels nostres castellers per col·laborar amb l’equip de tècnica…i ara el groc.I es que és tot un símbol. Identifica una colla quan, com la camisa, porta el seu escut; símbol de veterania, i més valuós, a més vell, trencat i descolorit el portes; símbol de germanor, quan portem el mocador d’una altra colla; i identifica a un casteller, perque allà on anem va el nostre mocador.
A més, té moltes funcions, no penseu que és arbitrari el lloc on el lluïm. La pinya el porta al cap, per protegir-se del sol i recollir els cabells, i al canell com a suport i protecció. El tronc el pot portar a les cames, per ajudar a la canalla quan aprèn a pujar; a la cintura, per evitar que es desenrotlli la faixa; o al front, per evitar que la suor caigui als ulls.
Però el moment de veritable lluïment dels mocadors el protagonitza la canalla quan l’actuació acaba amb èxit. Sona el “Toc de vermut”, els castellers es posen la canalla al coll i ballen aixecant i fent voltar els seus mocadors celebrant la diada.
Laura Guilabert.