Acabem les entrevistes a dones castelleres, que podeu llegir íntegres a les nostres xarxes socials, amb dues veteranes de la colla:
Iris Barbé desitjava ser castellera, i des de 2005 és difícil no veure-la al tronc dels nostres castells. També té una relació molt especial amb la canalla, de la que ha sigut Cap, càrrec amb el que s’ha sentit molt valorada. Ens explica que “la dona és més que necessària al món casteller: tècnicament ocupen llocs ideals tan a la pinya com al tronc (valentes, suaus pujant i lleugeres als pisos superiors; altes i robustes al segon pis) i aporten un component social molt bo a la colla, alegria, idees, solucions… A la fi, l’important no és el sexe, sinó l’habilitat i les ganes de gaudir dels castells i la colla.”
Laia Comas ha crescut amb la colla i la colla amb ella. Més de 20 anys d’experiències i experiència, que l’han portat a ser la primera dona Cap de colla de Cerdanyola. Dels començaments recorda un increïble equip de canalla que els motivava sense cap discriminació. “A l’història de la nostra colla, la dona sempre ha estat molt valorada i ha tingut un paper molt actiu i rellevant, tant a l’estructura del castell com a l’organització de la colla.” Per a ella, som un bon exemple de com “sense les dones l’evolució del món casteller no hagués estat possible, tant a nivell tècnic com de les organitzacions.”
Laura Guilabert