Normalment no les veieu a les fotos ni quan mireu castells. No prou valorades, ara ho entendreu, les crosses mereixen aquest homenatge.
La seva funció es essencial: fa forta la base del castell, ajuda al baix evitant que es plegui pel pes o es desplaci per la força de la pinya, s’aixeca quan el baix li demana per anivellar-li l’esquena, evitant que es mogui lateralment, i alleugereix la feina del lateral i el contrafort.
Tot això, en una posició de les més forçades i sofertes del castell: tanquem pinya i les crosses entren alhora, mantenen la respiració, encaixen l’esquena sota l’aixella del baix i s’agafen a la faixa del contrafort i per davant a la de l’agulla o el baix. El seu cap queda dins del castell i el lateral la recolza amb la cama perque no es desplaci. Amb gran resistència mental, no demanen ajut, no es queixen, surten les ultimes del castell, buscant l’aire. Sempre discretes i en silenci.
A la foto, les crosses dels Martinets, normalment dones. Les veteranes (dretes), expliquen les seves sensacions: Maria destaca el contacte proper amb els companys. Eva es sent part del cor del castell, “com una abraçada reconfortant”, adrenalina per l’esforç i “tornar a néixer després d’un 3a”. A Xus li encanta sortir despentinada del castell i sentir-se part del repte assolit. Sensacions a la foscor i al so de la música.