Si mireu castells, pot semblar que sota el tronc hi ha un grapat caòtic de gent. És la pinya, la base del castell. Estructura complexa i ben formada, on tothom té un lloc, una posició i una funció. La pinya suporta el castell, evita que es deformi i absorbeix el seu pes. També fa la funció de coixí en cas de caigudes.
Aquest any els Martinets tanquem pinya a la veu del Joel Font: “baixos agafats, contraforts, rengles donem pit, agulles dins, crosses dins, primeres mans, mà-i-mans, laterals, i la resta de la pinya”. Caps avall, apretem i ens apreten,”donant pit”, estirem braços uns sobre els altres, equilibrant forces amb les mans en la mateixa direcció, cap al castell i cap amunt. Amb les rengles ben alineades, esglaonada per alçades i sense forats, es tanca la pinya, com la pinya d’un pi.”Això és una pedra!, gas aquí!”, crida el Joel, el castell es pot pujar.
La pinya no pot veure res, però s’aguditza l’oïda i el tacte i comença tot un joc de sensacions. La pressió, que tot vagi bé, la tensió muscular constant, l’esforç, calor, respiracions, murmuris d’ajut als companys, ajuda que et ve sense que l’hagis demanat. En aquest moment breu però intens, som un! Només qui ho prova ho sap. Uneix les teves mans a les nostres, DX i DV 20h.
Laura Guilabert