Categoria: Blog

 

Aprofitem aquest aniversari per parlar-vos de l’interessant origen dels castells. La muixeranga del País València es va estendre pel sud de Catalunya i va esdevenir Ball de Valencians, balls religiosos acabats amb una “torreta” humana. El filòleg Jordi Bertran, al llibre “Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans”, destaca que la 1a actuació d’un Ball de Valencians a Catalunya va ser a Tarragona al 1692.

Aquestes actuacions van tenir molta repercussió i es van iniciar tals rivalitats que les autoritats les van deslligar del component religiós. Les torretes van agafar protagonisme en detriment del ball i van guanyar alçada gràcies a la incorporació de la canalla. Així, el públic va començar a dir-los castells.

El primer castell documentat és de 1770 i el va fer el Ball de Valencians del Catllar a l’Arboç. I el primer document on apareix la paraula castells el va trobar l’historiador Àlex Cervelló, investigant per al seu llibre “Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls “. Està datat al febrer de 1791 i consta un pagament als “Nois dels Castells”, que havien actuat a les festes de la Candela. Així, el món casteller celebra aquest mes els 230 anys de la 1a actuació castellera.

Laura Guilabert

Els castellers, al febrer, sempre surten al carrer.

Tots disfressats, tots iguals, per Carnestoltes tot s’hi val!

Unes setmanes de feina, enrenou i il·lusió.

Storm brain, pintures, cintes, molts teixits i cartrons.

Disfresses preparades i la canalla al camió!

Els Martinets ja fan rua, comença la diversió,

el poble s’omple de ritme, disbauxa i expectació.

Hem creuat al país de les meravelles, hem pujat a la lluna com astronautes,

hem jugat al “qui és qui?” i a pallassos amb grans llaços.

L’important és fer gresca, fer poble i molta festa.

Aquest any, sense desfilades, tot ha sigut més discret.

Esperarem un nou febrer, que ens agafi amb els dols fets,

amb nous aires, amb més ànims, junts omplirem els carrers.

Diu la dita: “Qui vol viure, de tot s’ha de riure”, i riurem!

Laura Guilabert

Ara que la pandèmia ens ha deixat, també, el nostre saldo a zero, J.Cadenas, tresorer de la colla, ens explica com funciona la nostra economia:

“Llums, càmera i acció! L’espectacle casteller està preparat, els equips de treball han fet la seva feina i ja podem començar a enlairar castells. Però, com comença un projecte en una associació sense ànim de lucre com la nostra? Amb un pressupost. Cada temporada, els diferents equips (àrea social, canalla, músics, comunicació, tècnica, autobusos…) es reuneixen i defineixen el projecte i el seu cost.

Aquí comença la feina del tresorer. I com es financia una colla castellera? En el cas dels Martinets, depenem de la subvenció que ens atorga l’Ajuntament, un 50% dels nostres ingressos. L’altra meitat prové de tallers que realitzem per a alumnes estrangers, actuacions remunerades, loteries, venda de tiquets en events oberts al poble, productes de la nostra paradeta (samarretes, mocadors…), incloses donacions dels propis castellers. El tresorer fa una previsió d’ingressos i despeses i atorga els fons, prèvia aprovació de la Junta directiva.”

Jose Cadenas i L.G

L’aturada per la pandèmia ha sigut un cop duríssim per al món casteller i les colles tenim clar que costarà recuperar-se d’aquest impacte. Probablement les colles grans i molt arrelades es vegin menys afectades, però per a les colles més noves o petites, com és el cas dels Martinets, el cost serà elevat. No parlem només del cost econòmic. Som una activitat que necessita continuïtat, tant a nivell tècnic com de cohesió social del grup.

Aquesta aturada afecta, per exemple, a la canalla. Creixen i van preparant-se i baixant de pis, a la vegada que entren nous infants a la colla. Ara, aquesta transició s’ha vist tallada. Igualment preocupant ès el risc que els castellers es vagin desvinculant de la colla, per la desconnexió i desmotivació.

Però, confiem! Els valors castellers són molts i profunds i ens han de donar la possibilitat de revertir la situació i poder retornar la il·lusió. Confiem també en el recolzament institucional al món casteller, patrimoni de la nostra cultura i de la Humanitat!.

Laura Guilabert

Aquest diumenge s’havia de celebrar una de les festes més populars a Cerdanyola, la Festa de Sant Antoni Abat amb la seva passada dels tres tombs. A més, aquest cop coincidia exactament amb la data de la mort del Sant, el 17 de gener.

Però, aquest any ens hem quedat sense beneir als animals de casa, sense carros lluint engalanats en cavalcada, sense infants perplexos omplint els carrers… sense castellers corrent com bestioles i provocant les rialles de tothom!

 Des dels nostres orígens, per als Castellers de Cerdanyola és una fita ineludible, sempre hem mantingut una relació estreta amb els Arriers i Arrieres del nostre poble. Ens uneixen moltes coses, gaudir i mantenir vives les tradicions de la nostra cultura per damunt de tot.

 Ara també ens uneix aquesta parada forçosa, companys, i ara més que mai, estem amb vosaltres. Valguin aquestes paraules de reconeixement per la gran feina que feu i esperem retrobar-nos aviat! Salut!

 Laura Guilabert

Tenim preparat el calendari de la temporada 2021 i estem pendents de les instruccions del Procicat. Tenim ganes de tornar!

Amb l’arribada de la vacuna prevèiem tres escenaris: tornar a l’activitat a l’estiu, passat l’estiu o que no es pogués fer la temporada 2021. La situació actual de la pandèmia elimina la primera opció.

Al desembre, en una taula rodona celebrada a la Rovira i Virgili, científics instaven a la Coordinadora Castellera a fer un pla amb Sanitat, i proposaven fer tests d’antígens als assajos per començar el més aviat possible, donat que el proces de vacunació serà llarg. La proposta no va convèncer a la viròloga convidada, que no ho veu efectiu en una activitat de tant contacte, ni a la Coordinadora, per l’elevat cost dels tests.

Al problema de fer tests als assajos s’afegeix el risc de contagi, que es mantindrà molt de temps. Començarem amb grups reduïts? Grups per edat? Només els vacunats? Cada colla ho haurà de valorar i tornarà al ritme que pugui, ritme diferent que també serà un problema. I les actuacions? Quan veurem castells a les places? Es limitarà el públic?… Gestionar la tornada no serà gens fàcil. 2021 ens planteja un repte enorme que, sense dubte, afrontem amb moltes ganes!

Laura Guilabert

Comença un nou any i tots desitgem que aquest 2021 sigui, més que mai, millor que l’anterior. És per això, que voldríem una nit de Reis carregada d’il.lusions a totes les llars, malgrat som conscients que moltes famílies estan passant moments difícils.

Per intentar fer-ho possible, els Martinets ens vam afegir a la campanya “Una nit d’il.lusió per a tothom”, organitzada per l’Ajuntament i la Creu Roja. Amb la col·laboració de moltes entitats i associacions de la ciutat, durant el mes de desembre es van recollir joguines i llibres.

Gràcies a la solidaritat de molts de vosaltres, esperem que els Reis Mags de l’Orient hagin arribat a totes les llars i que tots els infants hagin gaudit de la seva nit màgica.

Laura Guilabert

Avui us proposem una idea de regal per a les dates que s’apropen, L’Enciclopèdia Castellera. A l’octubre es va presentar el darrer volum, a Valls i Tarragona, de l’obra iniciada al 2018 i publicada per Cossetània Edicions. Dirigida per Xavier Brotons, filòleg i periodista, ha comptat amb la col·laboració de molts experts en les diferents matèries que tracta. Una gran feina que omple aquest 2020 sense castells.

En els seus 6 volums descobrireu el món casteller més enllà de l’activitat estricta dels castells. La història des dels orígens fins al 2016, èpoques d’or, decadència, millors castells, concursos. La tècnica dels castells, la ciència aplicada a la nostra activitat. L’antropologia i sociologia, funcionament de les colles, tipus d’actuació, la dimensió cultural dels castells, l’èxit del model casteller modern. La projecció i expansió pel món, altres construccions humanes d’arreu, periodisme casteller, la relació amb l’art, la música, la fotografia, el cinema…

Tot un compendi de coneixements, una obra rigorosa per als més aficionats i per als que volen descobrir l’apassionant món dels castells. Que la gaudiu!

Laura Guilabert

El 16 de Novembre de 2010, a Nairobi, la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Una proclamació que va donar més visibilitat i prestigi al món casteller arreu del món i, a més, va suposar el començament d’una revolució, l’edat d’or dels castells.

Aquesta dècada hem vist l’augment del nombre de castellers i com s’ha doblat també el nombre de colles. Hem pogut gaudir dels millors castells de la història, construccions espectaculars com el 3d9sf, el 2d9fm o el 4d9fa, p.ex. I un gran fenomen d’expansió que s’ha estés per tot el món, de Madrid a Xile, Sidney o Hangzhou, passant per moltes capitals europees. El president de la UNESCO a Catalunya, Eduard Vallory, explicava aquest sorprenent creixement per la barreja de tradició, arrelament, vincle associatiu, tècnica, càlcul…i augurava un futur prominent al món casteller.

Però, el 10è aniversari com a Patrimoni de la Humanitat, ha arribat en l’any més complicat pels castells i la cultura popular en general. Malgrat tot, s’han pogut celebrar austers actes commemoratius. El fet casteller continua viu!, virtualment o en publicacions com la que llegiu avui. Gràcies TOT Cerdanyola pel recolzament!

Laura Guilabert