Els castellers, al fe
brer, sempre surten al carrer.
Tots disfressats, tots iguals, per Carnestoltes tot s’hi val!
Unes setmanes de feina, enrenou i il·lusió.
Storm brain, pintures, cintes, molts teixits i cartrons.
Disfresses preparades i la canalla al camió!
Els Martinets ja fan rua, comença la diversió,
el poble s’omple de ritme, disbauxa i expectació.
Hem creuat al país de les meravelles, hem pujat a la lluna com astronautes,
hem jugat al “qui és qui?” i a pallassos amb grans llaços.
L’important és fer gresca, fer poble i molta festa.
Aquest any, sense desfilades, tot ha sigut més discret.
Esperarem un nou febrer, que ens agafi amb els dols fets,
amb nous aires, amb més ànims, junts omplirem els carrers.
Diu la dita: “Qui vol viure, de tot s’ha de riure”, i riurem!
Laura Guilabert