Donem pit i fem pinya!

Hem dedicat el mes de març a la dona, en concret a les dones castelleres de Cerdanyola. Com a cloenda, avui volem compartir amb vosaltres aquesta preciosa imatge. La nostra companya, Tània Salvador, donant pit al seu petit Andrea.

L’imatge ha format part de la campanya que el Banc de Llet ha publicat a les seves xarxes socials, per celebrar el dia de la dona, “dona pit i fem pinya!”. Enguany han volgut col·laborar amb les dones castelleres que estan en període de lactància, dones acostumades a “donar pit”, tant a la pinya d’un castell com ara als seus nadons. A la bonica iniciativa s’han afegit més de 60 mares de més de 25 colles de tota Catalunya, fent pinya i donant visibilitat a la extraordinària labor que fa el Banc de Llet Materna. Des de fa deu anys construeixen un castell, de mares que donen i nadons que reben, gràcies al qual ajuden a molts infants prematurs extrems a sobreviure. Una gran família de mares que ajuden a altres mares i de germans de llet, com es feia abans.

Com ens diuen, “la lactància materna és un actiu universal i es pot compartir!”. Si podeu, doneu llet i feu pinya amb ells/es!

Laura Guilabert

Som castelleres (3)

Acabem les entrevistes a dones castelleres, que podeu llegir íntegres a les nostres xarxes socials, amb dues veteranes de la colla:

Iris Barbé desitjava ser castellera, i des de 2005 és difícil no veure-la al tronc dels nostres castells. També té una relació molt especial amb la canalla, de la que ha sigut Cap, càrrec amb el que s’ha sentit molt valorada. Ens explica que “la dona és més que necessària al món casteller: tècnicament ocupen llocs ideals tan a la pinya com al tronc (valentes, suaus pujant i lleugeres als pisos superiors; altes i robustes al segon pis) i aporten un component social molt bo a la colla, alegria, idees, solucions… A la fi, l’important no és el sexe, sinó l’habilitat i les ganes de gaudir dels castells i la colla.”

Laia Comas ha crescut amb la colla i la colla amb ella. Més de 20 anys d’experiències i experiència, que l’han portat a ser la primera dona Cap de colla de Cerdanyola. Dels començaments recorda un increïble equip de canalla que els motivava sense cap discriminació. “A l’història de la nostra colla, la dona sempre ha estat molt valorada i ha tingut un paper molt actiu i rellevant, tant a l’estructura del castell com a l’organització de la colla.” Per a ella, som un bon exemple de com “sense les dones l’evolució del món casteller no hagués estat possible, tant a nivell tècnic com de les organitzacions.”

Laura Guilabert

Som castelleres (2)

Continuem coneixent a castelleres de Cerdanyola i parlant amb elles del paper de la dona al món casteller:

Begoña Pinillos i la seva filla Àurea van arribar al 2019 des dels Castellers de Terrassa. Agulla i lateral a la pinya, fruit de la seva experiència i implicació s’ha estrenat també de segona i s’ha incorporat a l’equip tècnic de pinyes a la temporada 2020. Ens fa sentir orgulloses de portar la camisa verda quan diu: “a la colla dels Martinets es compta amb tothom, sigui home o dona.”

 

La colla ha vist créixer a Julieta Vera. D’acotxadora als 3 anys a peça fonamental dels nostres troncs. 17 anys d’experiència, esforç i compromís l’han portat a col·laborar amb els equips tècnics de canalla i de troncs. Diu que a la colla ha aprè!s valors com la superació i el treball en equip i que “les castelleres trenquem amb l’estereotip de debilitat i vulnerabilitat atribuït a la dona i aportem nous punts de vista, esforç, constància i lluita.”

Els Martinets podem pressumir de tenir un gran grup de músiques (terme sovint masculinitzat) i Sílvia Tena forma part com a grallera des de 2017. “És molt gratificant ser grallera en aquesta colla, tothom valora l’esforç i la feina feta.” Ens diu que “la dona ha fet una gran aportació a nivell social i comunicatiu al món casteller, a més d’afavorir la lleugeresa i la tècnica dels castells.”

Laura Guilabert

SOM CASTELLERES! (1)

Si voleu descobrir el paper de la dona al món casteller i com estan de valorades a la nostra colla, us convidem a llegir, a les nostres xarxes socials, les entrevistes a vuit Martinetes que són un bon exemple.

Com la Marina Oliver, una de les nostres mallorquines, que desconeixia els castells fa tres anys. Ara, de crossa o a l’últim cordó, sempre fa pinya i té la responsabilitat de formar part de l’equip de canalla. “La dona posa seny al món casteller i demostra força i valor en tot el que es proposa. A la colla estem presents a tota l’organització, per a nosaltres res és impossible.”

L’Anna Fdez, novell al 2019, amb molta motivació ha ocupat diferents posicions a la pinya, s’ha estrenat de segona al tronc, ha col·laborat amb la canalla i ara pertany a l’equip de l’àrea social de la colla. “Les castelleres donem visibilització a la dona i aportem la lluita per tot el que queda per aconseguir i la superació per tot el viscut.”

Mònica de la Parte, que acompanyava a la seva filla Carmina als assajos i vuit anys després és una de les nostres crosses més experimentades. Col·labora a la paradeta, a la barra del local i és un pilar de la nostra família. “Amb la dona és possible fer castells de més alçada i amb la nostra decisió ho aconseguim tot, a la nostra colla des d’anxeneta a Cap de colla, som imparables!.”

Laura Guilabert

Recordem la Diada del Local

Comença el mes de març, mes en el que els Castellers de Cerdanyola celebrem la Diada del local, la primera del nostre calendari. Una oportunitat única per a que tot el poble es pugui apropar a conèixer el nostre local d’assaig i gaudir d’un dia de castells i de festa. Malauradament, aquest serà el segon any sense celebrar-la. El nostre local del carrer del Remei 15 espera en silenci.

Recordem ara l’última diada, la del 2019. A la foto (del company Jose Cadenas), podeu veure una bonica estampa d’aquell dia. A la placeta del davant de la porta del local, plena a vessar, els pilars de les tres colles participants s’aixecaven alhora. Estàvem acompanyats en aquella ocasió pels Castellers d’Esplugues i els Castellers d’Esparraguera. Amb ells vam compartir xocolata, actuació, sopar i festa, en un ambient de veritable germanor. Moments de canalla jugant junta, de pinyes ajudant-se, de “remull de novells” que s’estrenaven i de celebració plegats… Moments que representen els autèntics valors castellers i que ara tant trobem a faltar.

Laura Guilabert

230 anys de castells

 

Aprofitem aquest aniversari per parlar-vos de l’interessant origen dels castells. La muixeranga del País València es va estendre pel sud de Catalunya i va esdevenir Ball de Valencians, balls religiosos acabats amb una “torreta” humana. El filòleg Jordi Bertran, al llibre “Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans”, destaca que la 1a actuació d’un Ball de Valencians a Catalunya va ser a Tarragona al 1692.

Aquestes actuacions van tenir molta repercussió i es van iniciar tals rivalitats que les autoritats les van deslligar del component religiós. Les torretes van agafar protagonisme en detriment del ball i van guanyar alçada gràcies a la incorporació de la canalla. Així, el públic va començar a dir-los castells.

El primer castell documentat és de 1770 i el va fer el Ball de Valencians del Catllar a l’Arboç. I el primer document on apareix la paraula castells el va trobar l’historiador Àlex Cervelló, investigant per al seu llibre “Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls “. Està datat al febrer de 1791 i consta un pagament als “Nois dels Castells”, que havien actuat a les festes de la Candela. Així, el món casteller celebra aquest mes els 230 anys de la 1a actuació castellera.

Laura Guilabert

Carnestoltes poca-soltes

Els castellers, al febrer, sempre surten al carrer.

Tots disfressats, tots iguals, per Carnestoltes tot s’hi val!

Unes setmanes de feina, enrenou i il·lusió.

Storm brain, pintures, cintes, molts teixits i cartrons.

Disfresses preparades i la canalla al camió!

Els Martinets ja fan rua, comença la diversió,

el poble s’omple de ritme, disbauxa i expectació.

Hem creuat al país de les meravelles, hem pujat a la lluna com astronautes,

hem jugat al “qui és qui?” i a pallassos amb grans llaços.

L’important és fer gresca, fer poble i molta festa.

Aquest any, sense desfilades, tot ha sigut més discret.

Esperarem un nou febrer, que ens agafi amb els dols fets,

amb nous aires, amb més ànims, junts omplirem els carrers.

Diu la dita: “Qui vol viure, de tot s’ha de riure”, i riurem!

Laura Guilabert

Parla el tresorer

Ara que la pandèmia ens ha deixat, també, el nostre saldo a zero, J.Cadenas, tresorer de la colla, ens explica com funciona la nostra economia:

“Llums, càmera i acció! L’espectacle casteller està preparat, els equips de treball han fet la seva feina i ja podem començar a enlairar castells. Però, com comença un projecte en una associació sense ànim de lucre com la nostra? Amb un pressupost. Cada temporada, els diferents equips (àrea social, canalla, músics, comunicació, tècnica, autobusos…) es reuneixen i defineixen el projecte i el seu cost.

Aquí comença la feina del tresorer. I com es financia una colla castellera? En el cas dels Martinets, depenem de la subvenció que ens atorga l’Ajuntament, un 50% dels nostres ingressos. L’altra meitat prové de tallers que realitzem per a alumnes estrangers, actuacions remunerades, loteries, venda de tiquets en events oberts al poble, productes de la nostra paradeta (samarretes, mocadors…), incloses donacions dels propis castellers. El tresorer fa una previsió d’ingressos i despeses i atorga els fons, prèvia aprovació de la Junta directiva.”

Jose Cadenas i L.G

Ajornaments al calendari

L’empitjorament de la pandèmia no dóna treva al món casteller.

Aquest 31 de gener, coincidint amb les Festes Decennals de la Candela de Valls, s’havia de celebrar la 4a Trobada castellera dels Països Catalans, amb totes les colles existents convidades a compartir actuació. La trobada de milers de castellers, més de 9000 a l’edició de 2011, queda ajornada fins 2022.

També a l’última edició van néixer la Fira de castells, organitzada per l’Ajuntament i la Revista Castells, i el Simposi casteller, organitzat per les colles Jove i Vella dels xiquets de Valls i per l’editorial Cossetània Edicions. En aquest últim es debaten temes socials i tècnics del món casteller i les seves actes es publiquen a l’editorial. Aquests dos events, degut a l’èxit que van tenir, ara es convoquen anualment coincidint amb la Fira de Sta Úrsula, i encara esperen celebrar-se a l’octubre.

I els Martinets? També ajornem calendari. Per aquestes dates havíem de celebrar la nostra assemblea anual, però la Junta directiva de la colla ha decidit esperar unes setmanes, en un intent de fer-la presencial. Esperem veure’ns les cares aviat, companys!

Laura Guilabert

El cost de la pandèmia

L’aturada per la pandèmia ha sigut un cop duríssim per al món casteller i les colles tenim clar que costarà recuperar-se d’aquest impacte. Probablement les colles grans i molt arrelades es vegin menys afectades, però per a les colles més noves o petites, com és el cas dels Martinets, el cost serà elevat. No parlem només del cost econòmic. Som una activitat que necessita continuïtat, tant a nivell tècnic com de cohesió social del grup.

Aquesta aturada afecta, per exemple, a la canalla. Creixen i van preparant-se i baixant de pis, a la vegada que entren nous infants a la colla. Ara, aquesta transició s’ha vist tallada. Igualment preocupant ès el risc que els castellers es vagin desvinculant de la colla, per la desconnexió i desmotivació.

Però, confiem! Els valors castellers són molts i profunds i ens han de donar la possibilitat de revertir la situació i poder retornar la il·lusió. Confiem també en el recolzament institucional al món casteller, patrimoni de la nostra cultura i de la Humanitat!.

Laura Guilabert