Annul·lem la segona volta

Eloi Rifà (a l’esquerra de la foto), s’estrenava aquest 2020 com a cap de colla dels Martinets. Començava amb ganes i Il·lusió, portant objectius engrescadors i que pensava podríem assolir com a colla. Però, la covid-19 no ens ha deixat trepitjar les places aquest any. Ens vam haver de confinar una setmana abans de la primera actuació de la temporada. Ara, amb la pandèmia encara per controlar, Eloi ens explica la decisió, compartida per la Junta directiva de la colla, d’anul·lar també la segona volta de la nostra temporada castellera:

“Ha sigut dur i desil·lusionant, però hem de parar la nostra activitat per una qüestió de seguretat. Les colles poden començar a assajar amb grups de 20 persones i amb màximes precaucions, però nosaltres som una colla petita, familiar, i necessitem ser-hi tots, no només el tronc, per fer un bon assaig. Per això, aquest any pengem la faixa i deixem els nostres objectius per al 2021.

Esperem tornar amb moltes ganes després d’un any sense fer castells.”

 

Eloi Rifà i Laura Guilabert

VACANCES DE PILARETS I ANYORANÇES

Tornem de vacances, la majoria, amb una situació molt més complicada que al Juliol.

La pandèmia sembla agafar forces, i això, per als castellers significa l’anul·lació total de la nostra activitat.

El Jeyson, de 13 anys, i el seu cosí Nico, de 16 anys, forman part dels Castellers de Cerdanyola des de molt petits. Són ja uns veterans i estan presents als castells més importants dels Martinets. Incansables, motivats, enèrgics… Ens fan riure, animen els assajos i són un gran suport per a la canalla que comença a la colla.

A la foto els veieu, aquest estiu han passat les vacances com tots nosaltres, anyorant fer castells.

Ens envien aquest bonic “pilaret” amb unes paraules plenes d’ànim, tal i com ells són:

“Anyorem molt la colla i fer castells, però un descans sempre va bé i ens dóna més forces i ganes de tornar!!”

Laura Guilabert

Un estiu sense castells

Estem vivint uns moments d’adaptació a una “nova normalitat”, però encara és tot bastant estrany. Podem gaudir de moltes activitats, encara que sigui de forma una mica diferent, però no de totes, no dels castells. A la nostra activitat és molt complicat mantindre les mesures de precaució necessàries, i ens veiem obligats a retardar el nostre retrobament.

Els Martinets havíem planejat un estiu de petites trobades, de jornades lúdiques per mantindre el nostre caliu de colla. Un cinema a la fresca, una bicicletada, una excursió…tenint cura de les mesures de prevenció. Però davant l’actual situació de la pandèmia, amb el reactivament dels focus de contagi, malauradament tornem a cancel·lar el nostre retrobament.

Aquest estiu, potser es celebraran festes majors als pobles i ciutats catalanes, però seran sense castells. Esperarem la “normal normalitat”. Fins aleshores… salut i castells!

Laura Guilabert

Vivències del confinament (VII)

Eloi Rifà estava preparat per afrontar un canvi de vida al 2020, però com a casteller, estrenant-se com a nou cap de colla dels Martinets. No podia imaginar al febrer, fins a quin punt canviaria la seva vida i la de tothom. La pandèmia ha afectat a la seva vida laboral i ha paralitzat els seus reptes com a casteller.

“L’inici del confinament va ser difícil a nivell laboral. L’empresa on treballo, que fabrica ferratges i accessoris per a vidre, va fer un ERTE per la falta de demanda. Per sort, després va dissenyar i començar a fabricar suports especials per a les mampares de protecció que ara s’instal·len en tot tipus de serveis d’atenció al públic. Desbordats per la demanda, l’empresa es dedica ara exclusivament a fabricar aquests suports, 12 hores cada dia de la setmana. Vaig començar a treballar moltes hores i molts dies arribava a casa a les 20h, just quan la gent sortia als balcons a aplaudir als sanitaris…em feia gràcia la coincidència, semblava que m’aplaudissin a mi!”

Continua llegint «Vivències del confinament (VII)»

Vivéncies de confinament (VI)

Maria Muñoz i Lidia Montón, mare i filla, són castelleres de Cerdanyola des de fa 16 anys. Maria forma part de la Junta directiva i és una de les crosses fonamentals dels Martinets. Lidia va començar als 4 anys fent d’enxaneta, ha passat per totes les posicions de la canalla i ara ja està al pis de quartes del tronc. Avui ens interessen les seves experiències com a mestra i estudiant que són.

Ens expliquen que han passat el confinament davant de la pantalla de l’ordinador. Videoconferències mestre-alumne, videoconferències entre companys, buscant informació a les xarxes, aprenent l’ús de noves plataformes…Per a elles, com per a milers de mestres i estudiants, ha sigut tota una experiència: nova, complicada, estressant…però alhora un repte aconseguit!

Continua llegint «Vivéncies de confinament (VI)»

Vivències del confinament (V)

Miriam és una de les crosses amb més experiència de la colla, amb la seva família en formen part des de fa uns 17 anys. Ella ha viscut una de les experiències més dures d’aquesta pandèmia, és sanitària, treballa a una residència de persones amb discapacitat física i intel·lectual i ha patit la covid-19.

“Al principi d’aquesta pandèmia havíem de treballar faltant-nos mesures de seguretat, patia perquè sabia que la meva feina era important però he sentit molta por de portar el virus a casa i contagiar als meus.

He passat la covid-19 confinada a casa i amb control quasi diari del CAP. Dono gràcies perquè els símptomes han sigut lleus, però la angúnia de que poguessin empitjorar era constant. Ha hagut dies millors i altres no tan bons…el confinament ha sigut com un castell difícil i llargament assajat.”

Continua llegint «Vivències del confinament (V)»

Vivències de confinament (IV)

M.Àngel González forma part de la pinya dels Martinets des de fa cinc anys.

És responsable del manteniment d’un centre de salut mental, coordina diferents equips de professionals sota la direcció de Serveis Generals del Parc Salut Mar. La seva feina ens dóna una altra perspectiva de la primera línia de lluita contra la pandèmia:

“Els Serveis Generals, com la pinya als castells, són part fonamental dels centres hospitalaris, la base amb la que els equips assistencials poden desenvolupar la seva feina correctament.

Equips de neteja, manteniment, seguretat, electromedicina, restauració i centenars de professionals de diverses empreses externes han fet pinya i ho han donat tot per a que el castell no fes “llenya” i junts poguèssim descarregar-lo. Només tinc paraules d’agraïment a totes aquestes persones que han estat a primera línia, sense ser sanitaris.

Continua llegint «Vivències de confinament (IV)»

Vivències de confinament (III)

La cap de l’equip sanitari dels Martinets, Marta Ortiz, és auxiliar d’infermeria d’una clínica. Avui ens explica com està afectant la pandèmia a la seva vida:

“Amb la covid-19 s’ha viscut un gran canvi, especialment al món sanitari. Han estat mesos molt durs i preocupants. El personal sanitari s’ha sentit desprotegit per la falta de material de seguretat i la preocupació per nosaltres i pels nostres pacients era constant. A la clínica hem viscut dos extrems oposats. Durant el confinament, aterridor i emocionant alhora, veiem com els pacients desapareixien i els pocs que es veien obligats a sortir de casa eren molt agraïts i respectuosos. Actualment estem vivint un altre extrem. El desconfinament també està sent aterridor i esgotador, física i mentalment. El nombre de pacients s’ha triplicat i, per desgràcia, l’agraïment esdevé de vegades en faltes de respecte i impaciència. Però sempre hi ha pacients agraïts i que et recolzen, fent-te recordar perquè ens agrada tant la nostra feina.

Com a castellera, us puc dir que els Martinets som molt conscients de la gravetat d’aquesta malaltia. Volem cuidar a la nostra gran família i als que veniu a recolzar-nos a les actuacions. Per això, ens retrobarem gradualment i esperarem el moment de poder omplir les places amb castells i alegria.”

Marta Ortiz i Laura Guilabert

Vivències del confinament (II)

Avui, Imma Jornet, cap de músics de la colla, ens explica com va canviar la seva vida durant el confinament. Una vivència solidària que recordarà sempre.

“Crec que l’ànima castellera va fer que decidís treballar en una residència d’avis en plena crisi de la covid-19. Perquè formar part d’una colla és aprendre a treballar en equip per un mateix objectiu i perquè t’ensenya a mantenir la teva posició, sense deixar de donar pit, encara que vinguin mal dades.

Quan vaig saber que feien falta sanitaris, no m’ho vaig pensar. Com diem sempre… Pit i ovaris, Imma! Però, com em passa a castells, vaig rebre més del que vaig donar. El suport de les companyes quan havia d’entrar a l’habitació d’un pacient aïllat i l’agraïment pel meu suport quan entraven elles. Els avis i les àvies que vaig tindre el plaer de cuidar. Les seves mirades amb el  carinyo que no podien expressar amb paraules. La pena de tots i totes quan algú no ho superava i l’alegria quan millorava. Tot això m’ho emporto i ho recordaré amb molt de carinyo. Com amb els castells, em quedo amb les diades bones i només recordo les dolentes per aprendre. Desitjo gaudir amb els companys castellers a plaça aviat, però esperaré el que faci falta fins que sigui segur. Pit i amunt, colla! Visca els Castellers de Cerdanyola!”.

 

Imma Jornet i Laura Guilabert

Vivències del confinament (I)

Amb l’arribada de la pandèmia hem vist les nostres vides alterades. Durant les properes setmanes, companys castellers us explicaran les seves vivències i reflexions. Avui és el J.Rodriguez, vicepresident de la colla, qui ens explica la seva experiència:

“Al laboratori d’anàlisis clíniques, on desenvolupo la meva tasca professional, des del principi hem viscut amb intensitat aquesta situació. S’han aplicat protocols estrictes d’actuació i s’han dedicat pràcticament la totalitat dels recursos a combatre la covid-19.

Com a casteller i sanitari, he vist el vulnerables que podem ser i com una cosa invisible als nostres ulls pot canviar la nostra manera de viure, encara que sigui temporalment. Sembla que avancem, però no podem baixar la guàrdia, encara queda camí per recórrer abans de tornar a la normalitat i sobretot abans de veure castells a les places dels pobles. Tot casteller somia tornar als assajos, però com aplicar les mesures de protecció i distanciament a la nostra activitat?

Al meu entendre, només hauríem de tornar a l’activitat castellera quan sigui segur. Tornarem a sentir l’emoció dels castells, però mentrestant, siguem prudents.”

 

Jordi Rodríguez i L.G