Avui, Imma Jornet, cap de músics de la colla, ens explica com va canviar la seva vida durant el confinament. Una vivència solidària que recordarà sempre.
“Crec que l’ànima castellera va fer que decidís treballar en una residència d’avis en plena crisi de la covid-19. Perquè formar part d’una colla és aprendre a treballar en equip per un mateix objectiu i perquè t’ensenya a mantenir la teva posició, sense deixar de donar pit, encara que vinguin mal dades.
Quan vaig saber que feien falta sanitaris, no m’ho vaig pensar. Com diem sempre… Pit i ovaris, Imma! Però, com em passa a castells, vaig rebre més del que vaig donar. El suport de les companyes quan havia d’entrar a l’habitació d’un pacient aïllat i l’agraïment pel meu suport quan entraven elles. Els avis i les àvies que vaig tindre el plaer de cuidar. Les seves mirades amb el carinyo que no podien expressar amb paraules. La pena de tots i totes quan algú no ho superava i l’alegria quan millorava. Tot això m’ho emporto i ho recordaré amb molt de carinyo. Com amb els castells, em quedo amb les diades bones i només recordo les dolentes per aprendre. Desitjo gaudir amb els companys castellers a plaça aviat, però esperaré el que faci falta fins que sigui segur. Pit i amunt, colla! Visca els Castellers de Cerdanyola!”.
Imma Jornet i Laura Guilabert